Cadascú sap el seu ROL

Bé nois, avui en dia on el món està 99.99% globalitzat, han anat creixent empreses que s’han endrapat literalment, i amb tot el sentit de la paraula, a d’altres. Aquestes, com a mascles dominants de la manada (mercat mundial), i a sobre  en estat de cel, perquè no paren,  han incedit directament en la evolució de la raça humana, i en el seu estat del treball. Sí!, exacte!, el petit ésser ,mig animal, que segueix els seus instints bàsics de anar a treballar cada dia sota una pressió adquirida voluntàriament.  On abans els clans de treballadors es contaven per volums de 1-5 individus, ara podem dir que és una selva de 300-fins a l’infinit. Tot aquest canvi “climàtic” de l’entorn provoca una reacció en l’individu difícil de calcular psicològicament, fet consumat i estudiat perquè el que hi ha als pensaments d’una persona pot sorprendre fins i tot al més versat en aquests temes, o al creador de C.S.I. . I és aquí on vull incidir, la fauna i flora existent en aquestes “moles” desenfrenades de la mà de Déu=Govern.  Bestiari:

-“Mira que cara de bonito tengo”:  Alerta!, a la mà que té amagada al darrera hi ha un punyal.

-“Hola, soy el nuevo directivo de sección, nos llevaremos vien, seguro!”: Desenganyat, ésser usurpador de llocs de treball que normalment arriba al capdemunt deixant un rastre de mort i desesperació.    

-“Te lo arreglare mañana porque hoy tengo mucho trabajo, estoy a tope”: Individu enfonsat en la seva pròpia misericòrdia que no veu mai el final del túnel. Acabes fent tu la feina, per tant ja no cal anar a preguntar-li res. 

-“Hay! Perdón, me pareció que te lo habia dicho…”: Repartidor oficial de mal rotllos i encarregat de la típica secció inoperant (ningú sap que cony fot).

-“¡Te juro que no e tocado nada!”: Glass Fingers o dits de vidre, tot el que toca té repercusions i conseqüències a varis nivells.

I així infinitament, segurament aquesta evolució humana ens portara a un altre nivell, quan arribi ja us l’explicarem.

I tú, qui voldries ser avui?

Normalment quan es parla sobre un tema, sempre poden aparèixer subtemes. És el cas de quan abordem el que es refereix a la societat, per altra banda, impressionantment font d’inspiració per retratar certs col.lectius de personatges (sense mala intenció). Dins el col.lectiu de persones influenciades mentalment; han vist una pel.lícula de baix cost i valor moral inexistent, i sortint del cine apliquen aquells dots creguent que també ells són iguals (per explicar-ho fàcilment). En podríem anomenar d’alguna manera “esbós de persona” perquè no tenen decisió pròpia, tot el que fan ha de ser alguna cosa que ja existeixi, sinó queden perduts dins aquest món “tant complicat” que es diu societat.

Agafen la personalitat del personatge que voldrien ser, bàsicament sempre compleix els mateixos requisits:

“Macho man”, ser el que sempre te sort en tot, a ell no li passa mai res, i tothom queda envadalit quan el veu. Llàstima, tots tenim dret a somiar.

Bé doncs, un d’aquest personatges l’anomenen…….. :

“El primer que maten a una pel.lícula de l’Steven Seagal”. La característica més rellevant d’aquest personatge és que fa ràbia. Quan te l’ego pujat, et saluda, fa bromes intranscendents, creu que és el dominador de la situació etc.. . El dia que no ha rebut la dosi de moral que li donen les pel.lícules barates, ja no és ningú. No diu res, s’amaga a un recó per no fer-se veure, i altres coses mantenint aquesta línia.

Perquè l’anomenem d’aquesta manera?, un exemple entenedor :

Steven Seagal arriba a una discoteca, on ha d'entrar per trobar-se amb algú. Quan arriba a la porta, apareix una persona (“El primer que maten a una pel.lícula de l’Steven Seagal”) que li barra l’entrada i amb un to arrogant li diu:

- Perdona xaval, però aquí no volem gent com tu.

(Steven Seagal) - PAAAAAAAAAAAFFFF!!!!!

Ja podeu imaginar que “El primer que maten a una pel.lícula de l’Steven Seagal”, ha durat trenta segons. Evidentment la seva actuació efímera no la recordarà ningú al cap de cinc minuts, però nois, això és el que ens toca viure.

Fum, Fum i Fum

El vint-i-cinc de desembre sempre ha estat una data senyalada per a Occident, ens dóna a entendre que el Nadal ja a arribat. La gent associa Nadal a festes i per això sempre ha caigut bé aquest dia. Vindria a ser com un d’aquells divendres a la tarda que tant es fan esperar. Tot i això, el Nadal ja no és el que era. L’arribada del que ha de néixer a adoptat diverses versions, de la mateixa forma que una cançó de rap malversada al castellà.

Celebrem que el messies ja és a aquí, sí, però no tots el conceben a Jesús. De fet, tan sols els feligresos ho creuen així. Alguns l’identifiquen amb Lionel Messi per qüestions de semblança etimològica, i pel que aquest pot arribar a fer per a un club que és més que un club, és a dir, per algo molt i molt gran. N’hi ha que s’allunyen de l’esfera futbolística i l’assimilen al lot de Nadal que reben de l’empresa. Concretament, a aquell pernil de goma que tan bé queda ensenyar als convidats. Altres, al cunyat o personatge que inequívocament veuran pel dinar familiar de Nadal, on tothom es dedica a menjar el que els altres han portat com a revenja personal per aquella mala jugada. També trobem els que esperen al messies a l’aeroport, ja sigui un familiar llunyà o la maleta que van perdre a l’estiu i a dia d’avui ha recorregut la volta al món.

D’altra banda trobem els “snobs”, ja m’enteneu, totes aquelles persones que durant l’any es disfressen d’algú que no son i voldrien ser. Solen ser individus influenciats per l’estil anglosaxó que es dediquen a penjar el pare Noël i xapurrejar el “Merry Christmas” amb un anglès prefabricat, de pot de conserves. Normalment solen ser rancis amb els regals.

La versió més graciosa però, és la dels “compulsius”. Aquelles persones que amb l’arribada del nen Jesús aprofiten per anar al Corte Inglés i rebentar la targeta de crèdit fins que aquesta tregui fum o el depenent els comuniqui que està en descobert. Allò és genial. Jo no sé qui dimonis creuen que és el messies, però estaria bé que algú els digues que en cap cas ho és Jean Claude Trichet ( aquell home que dient “Oui” sobre el tipus d’interès pot escanyar a un Occident ben hipotecat). Si ho mirem a la inversa, tots ells formen un exèrcit de messies per a les grans superfícies o, més ben dit, un pessebre vivent d’allò més animat.

Sigui quin sigui el messies però, l’important es la felicitat que comporta la seva arribada., sense menystenir tots aquells que potser fan de “caganer”.

Els desgraciats del segle XXI

Atenció tothom!, d’aquí molt poc temps deixarem de fer servir màquines d’escriure, ordinadors per fer càlculs matemàtics; la ciència, la física, la filosofia, i la tecnologia, en general, quedaran obsoletes. Perquè tots aquests progressos quedaran definitivament abandonats?, és que la ment humana els superarà?, haurem arribat a un nivell superior que permetrà fer-ho mentalment?. Sí!, si que haurem arribat a un nivell superior, el nivell anomenat “cerebrum insuficientum et vagum”. És un nivell superior perquè directament ja passes de tot. Llegir un llibre?, però què dius desgraciat!, encara em perdria un capítol de “gran cagarro”. Escoltar King Crimson, Pink Floyd o Porcupine Tree?, però tu estàs boig? massa complicat, prefereixo “David Rollomante” que així ho entenen també els meus amics. Definitivament la imatge que hi ha per il.lustrar aquest escrit serà una utopia. Una persona escrivint sobre alguna cosa, encara que no sigui interessant, aquests seran els pobres desgraciats del segle XXI. En sembla recordar que algú fa molt de temps va dir una frase que feia així:

-Els últims seran els primers

Si seguim la regla de tres, els primers seran els últims. No sé llavors de què haurà servit tot el que s’ha estudiat desde fa tant temps, els grans filòsofs, Einstein, Newton…

El fet és que els temps que venen seran dominats i encapçalats per generacions de zombis mentals que cultivaran l’art de ser un infeliç.

El Martell Indòmit

En aquests últims anys, la societat ha patit deferents canvis en diferents seccions. Un d'aquests canvis s'ha fet notar en la massa social nocturna, avesada i influenciada per mariconades varies. El cas és que, on abans hi havia Innocència ara hi ha cabronada. El gran augment d'aquests éssers sense consistència mental, ha generat que un important nombre de responsables de locals nocturns adoptin mesures persuasives. Fins fa poc, el local que es volia fer respectar tenia un objecte anomenat "Porter", però amb això avui ja no n'hi ha prou. És clar, tenir un ninot a la porta que dona presència, però no serveix per res més, és tirar els diners a la font. Per tant, va sorgir la figura actual de: "El Martell Indòmit", un responsable de fer complir el benestar cordial i democràtic dins els recintes.
Frases com ara: -He! nena, vine! no tinguis por!; -Cambrer!!! dos birres JA!; -Fot el camp capullo!, seran interceptades i substituïdes per: -Perdoni senyoreta, es pot atansar cap a mi?; -Tindria la delicadesa de posar-me dues cerveses? gràcies; - Agrairia que es retires d'aquesta zona, mil gràcies. Quin és aquest gran mètode que permet fer aquest canvi tant invers de la sociologia dels "lugareños" del local?, exemple entenedor a continuació:
- (Usuari de local) Hei xaia!, busques pastor?
- (Martell Indòmit) Perdoni, però haurie de modificar la ultime expressió anomenade anteriorment.
- (Usuari de local) Tu calla.
- (Onomatopeia) PAAAAAAAAA!!!!!!!!
L'usuari del local ha estat víctima de un cop de martell al cap que l'ha fet ajonollar davant el "Martell Indòmit" el qual farà confessar-l'hi l'error comès amb anterioritat. El "martell Indòmit" volta durant tota la nit pel local redreçant conductes inapropiades, inaudites i no admeses. Aquesta mesura fa que canviï l'actitud social del local. Bé, aquest mètode te un temps de rodatge perquè és molt nou i tot just s'està imposant en la societat, per tant us donaré algunes pistes per no caure gaire indiscretament de peus a la galleda. Algunes frases anunciades pel "Martell Indòmit" abans de passar a l'atac; i les pronuncia amb tota la tranquil·litat del món sense alterar-se :
- No l'he escoltat bé...
- Voldrie fer el favor de repetir-ho, és que em semble que tinc un tap a l'orelle...
- Vinge!, oi que vostè és un bon xicot?...
- No em faci enfadar...
- Em penso que ens podem entendre...
- Au, sigui amable...
Bé massa social, sembla que neix una nova esperança per a la gent que redreça la seva vida o la que ja la tenia correcte. També, qui no és capaç de canviar quan sap que té al seu darrera una ombra inflexible i inalterable que a la mínima et fot la pasterada?.