Visió de futur?

Aquesta societat infecte en la que vivim, ha creat unes normes, per les quals el 80% dels individus es regeix sense preguntar-se el perquè. El 20% restant és una barreja homogènia en la que no sé si hi ha alguna cosa de profit, total, és una part petita del gran pastel de purè de patates i esbarginies podrides. Qui se'l menjarà?. Aquests ja els descartem. Dins el 80% hi ha moltes categories de" influenciats socials". Faré un petit incís en una d'elles, l'EMANCIPACIÓ!!. Hi ha tres classes d'aquestes. La vida ja sabem que és difícil, tot hi així, els de la 1ª classe afronten els nous reptes, i, tot i que van amb l'aigua al coll se'n surten, no oblidem que a l'estat no li interessa que no poguem pagar, per tant ens deixa respirar una mica. Una mica només, no fos cas que ens ennuaguessim. La 2ª classe ja abandona el niu dels pares també, però amb 45 anys i amb fills. Aquests encara gràcies que han fet el pas. I a la fi, la 3ª classe; reducte impressentable i infecte que fa veure tot i tinguen 50 anys, que encara és PETIT!!.
-Mamaaaaaa, vull la llet.
Aquesta pràctica cada vegada és més freqüent, no pregunteu perquè. Pot ser per la por al món exterior, no saber girar el volant en la direcció que toca?. En tot cas davant aquest fet a mi el problema no em preocupa, us el trobareu vosaltres al cap de 15 anys, jo ja estaré jubilat.

El retorn dels samurais: segle XXI

Cada dia, en el tràfic humà de les grans ciutats, ens creuem amb una infinitat d'individus que de forma autòmata caminem amb el pes del rellotge cap a l'objectiu. Jo sóc d'aquells que m'agrada mirar a la cara de la gent tot i saber que no tothom té una cara agradable. Potser ho faig per alleugerir els meus problemes, o potser perquè sóc curiós. Al final del dia, en el recopilatori mental del que he fet sempre hi incloc algún desconegut que d'alguna forma m'indica que visc en societat. Però...mai recordo un oriental! I això que n'hi ha! Us explicaré el perquè jo no en tinc la culpa . Quan creuem un carrer concorregut com ara la Rambla Catalunya enmig d'un gom a gom, la nostre finestra ocular enquadra un conjunt de cares desconegudes, i de forma instintiva ens fixem amb allò que personalment ens atrau per alguna raó. És un procés autòmatic i natural que en sí no respon a res en concret. La nostra ment busca informació, no para en tot el dia, i dormir ens ajuda a enregistrar-la. La cara d'un oriental, a simple mode, no ens aporta gaire res de nou. Tots tenen la mateixa fisonomia, i la monotonia es enemiga de la ment. Aquesta és la raó per la qual passen desaperçabuts, per res més. N'hi ha molts, i constantment es mouen, però són invisibles per a nosaltres. Només ens n'adonariem que hi son quan som al seu país, ja que la monotonia repetida provocaria una alerta al sistema. La naturalesa els ha donat aquest do, i ells en saben treure profit. Es mengen el món mica en mica, en silenci, dins l'anonimat del crepuscle
llunàtic. La paraula "treball" no figura al seu diccionari, ja que la porten incorporada al cerebel com si d'una glàndula més es tractés. Alguns els califiquen de plaga, altres d'extraterrestres, altres afirmen que provenen dels invertebrats, però tan se val nois; el compte enrere ja ha començat.

Energia a baix cost

Hi ha coses en aquesta vida en les que no s'hi para atenció perquè són ben quotidianes. Que tiri la primera pedra (en sentit figurat), el que en una nit estirat al llit, no ha deixat anar bertranades pel forat del darrera. Evidentment, després d'aquesta mena de expulsions anals, has de conèixer la tecnica d'evaquació del gas enemic incorporat en l'epai que queda entre el somier i la manta, ho sigui, on dorms tu. A l'hivern no cal, fa pujar la temperatura ambient ven bé 2 graus C en un espai de més o menys 2 metres quadrats, per tant, ja dorms més cómode. Però aquí és on vull anar a parar, que és el que passaria si fessim us d'aquest recurs que ens "brinda" la naturalesa humana?. No estem aprofitant la nostra energia!. Depèn de l'aliment ingerit diàriament podem tenir més potència d'injecció petenera. És energia de propulsió, efectes?, menys embussos per culpa del trànsit. És energia d'escalfor, una beixina com Déu mana i s'han acabat les estufes a l'hivern, efectes?, menys consum d' electricitat. Heu provat de tocar la trompeta per darrera?, efectes?, multi-instrumentista. Només fa falta una xispeta, i ja fas un foc per fregir butifarres... . Senyors, estem davant un fet evidentment extraordinari; baixina, pet , llufo o xirinola, això mola!.

Assortit de metà

Es bastant dur sortir al carrer de bon matí, amb els ulls clucats i pensant encara amb el cuixí quan de sobte un esdeveniment et perturba la ment. Em refereixo a una hostil codificació amb ànim de salutació. L'autor de l'assortit era una dona d'edat avançada i d'estètica "pija", la qual hagués preferit ensorrar-se en l'infern abans que mantenir la mirada a l'únic testimoni del crim, un servidor. I es que no només en vaig ser testimoni, sinó també víctima d'aquell estrident i perturbador codi sonor on els budells semblaven haver dit prou. El temps es va aturar en aquell moment, i un silenci de complicitat se'n va apoderar. Vaig continuar caminant tot i la situació de poder que ostentava, ja que qualsevol comentari hagués estat: fulminant. Vaig fugir d'escena de la mateixa forma que el llop quan sent el ronc del lleó, intimidat, perturbat, m'havien obligat a sortir del món ininteligible, del món dels somnis, mitjançant una realitat crua i freda. L'estat de shock va durar uns segons, en els quals intentava esbrinar la veracitat i el perquè dels fets com si d'un maniac-científic es tractés. Però anava perdut, tan sols sabia que el metano era el principal ingredient d'aquell assortit. El medi ambient n'havia sortit malparat i no hi havia solució possible. Fins i tot un policia s'hagués sentit impotent davant l'impossibilitat de multar aquella conducta.
Des d'aquí, i sense rencor, instem a l'Ajuntament de Barcelona a modificar l'actual ordenança cívica i castigar aquest tipo de conductes nocives pel medi, la ciutat i tota persona animada.

Ser o no ser un San Bernardo

La moda és un ésser que es contrau en el temps i on els límits semblen no existir. I no em refereixo a les passarel·les, sinó al que hom pot trobar pel carrer. Una versió extesa n'és la metrosexualitat, fusió de dos termes que defineixen una conducta caracteritzada i supeditada a la opinió d'un tercer; segueix el mateix patró de les modes, on ningú es amo de si mateix. Recentment però, una branca radical ha aparegut dins aquest sector, son els anomenats San Bernardo. L'origen del nomenclator és domèstic i al·lega a la popular raça de gossos sense ànim de menysprear-la. Es tracta d'individus que, com molta altre gent, compra estris sense llegir el manual d'instruccions i acaba utilitzan-los de forma reiterada per a fins diversos. El seu modus operandi consisteix en planxar-se el cabell cap endavant, adoptant una forma transversal difícil de calcular on els errors ( petits desplaçaments de pèls) no solen ser admesos. Des d'un punt de vista tècnic son obres dignes de bonificació, alguns d'ells haurien de tenir homologat el títol d'enginyeria. El seu pitjor malson seria que algú equipat amb una maquinilla elèctrica de 200w els fes un picasso al clatell. El per què de tanta preparació, dedicació i planificació és desconegut fins al moment, i des d'aquí tan sols podem aplaudir la política de marketing dels fabricants de planxes. Els temps canvien, i de des de la nostra humil butaca esperem que el pitjor no estigui per arribar.

Los lugareños

En un món com l'actual, envoltat de tecnologia, la paraula "Lugareños" no deixa indiferent. Si acudim al diccionari, ens descriu que es "tot allò relatiu o pertanyent a un lloc", i en dir tot allò, em de fer un break per reflexionar-hi. Una teulada es lugareño? un gos? una pàgina impresa en aquell lloc? La cosa semblaria anar per llarg. Segurament la definició de diccionari no s'adeqüa als temps moderns, i hem d'arrebatre altres fonts d'informació més pròximes. En el món de l'audiovisual trobem un programa anomenat cuarto milenio o la nave del misterio, on el climax de suspens es algo treballat entre els seus co-partíceps. El quadre simbiòtic el composarien l'Iker, un escèptic neutral, la "Porter", un escot pampallug més pròxim a programes del cor, i una flota d'experts de mala son que aporten misteri sobre la veracitat del que diuen. Un autèntic pastel de difícil digestió on la paraula lugareño tan sols en seria la cirera. Hom arriba al dilema etern, i es pregunta realment, qui es el lugareño. Al no trobar resposta, davant l'eternitat del dilema, hem d'incidir en l'autodefinició, una institució de moda que podria ser objecte d'esment en un altre article. A efectes d'aquesta il·lustració,doncs, integraria tota aquella persona anterior al segle XIV que de forma contundent i reiterada afirma bestieses pròpies del món cavernal. Des d'aquí, proseguint amb la nave del misterio i des de l'humiltat, instem a la Real Academia Española de las Letras, las Artes i la Ciencia a resoldre el tema.