El Martell Indòmit

En aquests últims anys, la societat ha patit deferents canvis en diferents seccions. Un d'aquests canvis s'ha fet notar en la massa social nocturna, avesada i influenciada per mariconades varies. El cas és que, on abans hi havia Innocència ara hi ha cabronada. El gran augment d'aquests éssers sense consistència mental, ha generat que un important nombre de responsables de locals nocturns adoptin mesures persuasives. Fins fa poc, el local que es volia fer respectar tenia un objecte anomenat "Porter", però amb això avui ja no n'hi ha prou. És clar, tenir un ninot a la porta que dona presència, però no serveix per res més, és tirar els diners a la font. Per tant, va sorgir la figura actual de: "El Martell Indòmit", un responsable de fer complir el benestar cordial i democràtic dins els recintes.
Frases com ara: -He! nena, vine! no tinguis por!; -Cambrer!!! dos birres JA!; -Fot el camp capullo!, seran interceptades i substituïdes per: -Perdoni senyoreta, es pot atansar cap a mi?; -Tindria la delicadesa de posar-me dues cerveses? gràcies; - Agrairia que es retires d'aquesta zona, mil gràcies. Quin és aquest gran mètode que permet fer aquest canvi tant invers de la sociologia dels "lugareños" del local?, exemple entenedor a continuació:
- (Usuari de local) Hei xaia!, busques pastor?
- (Martell Indòmit) Perdoni, però haurie de modificar la ultime expressió anomenade anteriorment.
- (Usuari de local) Tu calla.
- (Onomatopeia) PAAAAAAAAA!!!!!!!!
L'usuari del local ha estat víctima de un cop de martell al cap que l'ha fet ajonollar davant el "Martell Indòmit" el qual farà confessar-l'hi l'error comès amb anterioritat. El "martell Indòmit" volta durant tota la nit pel local redreçant conductes inapropiades, inaudites i no admeses. Aquesta mesura fa que canviï l'actitud social del local. Bé, aquest mètode te un temps de rodatge perquè és molt nou i tot just s'està imposant en la societat, per tant us donaré algunes pistes per no caure gaire indiscretament de peus a la galleda. Algunes frases anunciades pel "Martell Indòmit" abans de passar a l'atac; i les pronuncia amb tota la tranquil·litat del món sense alterar-se :
- No l'he escoltat bé...
- Voldrie fer el favor de repetir-ho, és que em semble que tinc un tap a l'orelle...
- Vinge!, oi que vostè és un bon xicot?...
- No em faci enfadar...
- Em penso que ens podem entendre...
- Au, sigui amable...
Bé massa social, sembla que neix una nova esperança per a la gent que redreça la seva vida o la que ja la tenia correcte. També, qui no és capaç de canviar quan sap que té al seu darrera una ombra inflexible i inalterable que a la mínima et fot la pasterada?.

Vingui a la universitat, li ensenyarem a tallar el bacallà!

Passin, passin, tothom hi està convidat! Benvinguts al món laboral! Despedeixint-se del captiveri natal, i sense nostàlgia si us plau, que aquí no hi ha marxa enrere i tenim pressa.

La universitat, vell símbol de glòria intelectual, lluny del "go ahead" dedica esforços a engreixar determinades facetes del personal amb pinso barato, com si de borregos es tractés, per tal de poder fer una mudança trilera cap al destí comú: Ser una màquina de treball animada..Ens ensenya tot allò que no consta als programes interns, a les jornades obertes, als teòrics; ens ensenya a ser un autèntic cabronàs, amb perdó de la paraula. El ciri del mussèn catequista ja fa temps que s'ha fós, l'hem canviat per la metralleta, una arma sense pietat, impersonal, artificial, i sobretot, mortal. Diguem què portes i et diré com ets. I es que l'error no té cabuda en una societat ficticia, que fa temps que lluita contra la naturalesa dels seus propis cromosomes. Sí nanos, es així. Em disgustaria que algú és contrariés o s'internes en un d'aquests centres sense saber-ne el que. A vegades em pregunto si hauria valgut més anar als camps de reclutament de l'afganistàn, o ja directament agafar el relleu d'algún franciscà de freetown i encomanar-me a l'altruisme per sempre més. Cara o creu, erm o fèrtil, persona o malparit. Cadascú escull no el seu destí, sinó el bàndol. Com si d'una segona distinció de gènere fos.

Bromes a banda, les coses no són el que eren ( ja ho sabem pesat), i que menys és que una institució com la universitat s'hagi malbaratat d'aquesta forma, venguen-se a les fulanes que governen el país: senyors, nosaltres no en tenim cap culpa de la seva ignorància. Nosaltres no volem ser montilleros, volem ser Montesquieus. Nosaltres no volem professors en pràctiques, volem mestres. El poble necessita persones de veritat, no fulanes de cantonada que es venen al millor postor europeu. El pla bolonya és una mostra inequívoca de la decadència humana i educacional dels nous temps, un partxe institucional al tsunami dels grans hermanos, una excusa de mal pagador que reflexa l'esperit d'un poble sense estímuls, convençut d'haver arribat al cim, creient que n'hi ha prou en pertànyer a europa demogràficament. Una europa denigrada, la vella europa, asseguda, sense reflexes ni forces per afrontar els nous reptes.

Tal i com va dir Miguel de Unamuno, "pensar, que lo hagan los demás"