Passin, passin, tothom hi està convidat! Benvinguts al món laboral! Despedeixint-se del captiveri natal, i sense nostàlgia si us plau, que aquí no hi ha marxa enrere i tenim pressa.
La universitat, vell símbol de glòria intelectual, lluny del "go ahead" dedica esforços a engreixar determinades facetes del personal amb pinso barato, com si de borregos es tractés, per tal de poder fer una mudança trilera cap al destí comú: Ser una màquina de treball animada..Ens ensenya tot allò que no consta als programes interns, a les jornades obertes, als teòrics; ens ensenya a ser un autèntic cabronàs, amb perdó de la paraula. El ciri del mussèn catequista ja fa temps que s'ha fós, l'hem canviat per la metralleta, una arma sense pietat, impersonal, artificial, i sobretot, mortal. Diguem què portes i et diré com ets. I es que l'error no té cabuda en una societat ficticia, que fa temps que lluita contra la naturalesa dels seus propis cromosomes. Sí nanos, es així. Em disgustaria que algú és contrariés o s'internes en un d'aquests centres sense saber-ne el que. A vegades em pregunto si hauria valgut més anar als camps de reclutament de l'afganistàn, o ja directament agafar el relleu d'algún franciscà de freetown i encomanar-me a l'altruisme per sempre més. Cara o creu, erm o fèrtil, persona o malparit. Cadascú escull no el seu destí, sinó el bàndol. Com si d'una segona distinció de gènere fos.
Bromes a banda, les coses no són el que eren ( ja ho sabem pesat), i que menys és que una institució com la universitat s'hagi malbaratat d'aquesta forma, venguen-se a les fulanes que governen el país: senyors, nosaltres no en tenim cap culpa de la seva ignorància. Nosaltres no volem ser montilleros, volem ser Montesquieus. Nosaltres no volem professors en pràctiques, volem mestres. El poble necessita persones de veritat, no fulanes de cantonada que es venen al millor postor europeu. El pla bolonya és una mostra inequívoca de la decadència humana i educacional dels nous temps, un partxe institucional al tsunami dels grans hermanos, una excusa de mal pagador que reflexa l'esperit d'un poble sense estímuls, convençut d'haver arribat al cim, creient que n'hi ha prou en pertànyer a europa demogràficament. Una europa denigrada, la vella europa, asseguda, sense reflexes ni forces per afrontar els nous reptes.
Tal i com va dir Miguel de Unamuno, "pensar, que lo hagan los demás"
La universitat, vell símbol de glòria intelectual, lluny del "go ahead" dedica esforços a engreixar determinades facetes del personal amb pinso barato, com si de borregos es tractés, per tal de poder fer una mudança trilera cap al destí comú: Ser una màquina de treball animada..Ens ensenya tot allò que no consta als programes interns, a les jornades obertes, als teòrics; ens ensenya a ser un autèntic cabronàs, amb perdó de la paraula. El ciri del mussèn catequista ja fa temps que s'ha fós, l'hem canviat per la metralleta, una arma sense pietat, impersonal, artificial, i sobretot, mortal. Diguem què portes i et diré com ets. I es que l'error no té cabuda en una societat ficticia, que fa temps que lluita contra la naturalesa dels seus propis cromosomes. Sí nanos, es així. Em disgustaria que algú és contrariés o s'internes en un d'aquests centres sense saber-ne el que. A vegades em pregunto si hauria valgut més anar als camps de reclutament de l'afganistàn, o ja directament agafar el relleu d'algún franciscà de freetown i encomanar-me a l'altruisme per sempre més. Cara o creu, erm o fèrtil, persona o malparit. Cadascú escull no el seu destí, sinó el bàndol. Com si d'una segona distinció de gènere fos.
Bromes a banda, les coses no són el que eren ( ja ho sabem pesat), i que menys és que una institució com la universitat s'hagi malbaratat d'aquesta forma, venguen-se a les fulanes que governen el país: senyors, nosaltres no en tenim cap culpa de la seva ignorància. Nosaltres no volem ser montilleros, volem ser Montesquieus. Nosaltres no volem professors en pràctiques, volem mestres. El poble necessita persones de veritat, no fulanes de cantonada que es venen al millor postor europeu. El pla bolonya és una mostra inequívoca de la decadència humana i educacional dels nous temps, un partxe institucional al tsunami dels grans hermanos, una excusa de mal pagador que reflexa l'esperit d'un poble sense estímuls, convençut d'haver arribat al cim, creient que n'hi ha prou en pertànyer a europa demogràficament. Una europa denigrada, la vella europa, asseguda, sense reflexes ni forces per afrontar els nous reptes.
Tal i com va dir Miguel de Unamuno, "pensar, que lo hagan los demás"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada