No direm que la vida laboral ha estat sempre una cosa fàcil, i menys si tenim en compte les reivindicacions de principis del s.XX sobre l'estat social. Inumerables persones van perdre la vida per tal d'aconseguir unes condicions laborals dignes, reconegudes i remunerades. Tanmateix, ha plogut molt des d'aleshores; tant sols cal observar la il·lustració adjunta.Aquest escrit constitueix un al·legat en homenatge a totes aquelles persones que, de forma anònima, recorren diàriament el mateix camí que Jesús va fer cap a la creu. Tot i que cadascuna arrossega un pes diferent, conformen una autèntica comunitat de fariseus en busca de la veritat. Les comunicacions son mínimes, i les envejes irradien sense donar marge a la innocència; la cantimplora del de davant, pot ser vital per a la supervivència. A tot això cal afegir-hi l'escassetat, una paraula del diccionari que cada vegada sentirem més. Escassos son els sous, però no és una novetat. Escassos son els companys i escassos son els espais. De fet, és més fàcil dir que no anem sobrats de res. Alguns em titllaran de catastrofista, d'invocar l'efecte global abans d'hora o, fins i tot, de crític destructiu: en efecte, aquests últims seràn els encertats (ja ho deia Jesucrist).
En fi, no direm quina seria la solució més adequada per solventar el problema ja que hauriem d'entrar al joc de l'infinit, passant per debats cruels i freda. Tan sols demano a títol particular un minut de silenci per a l'inventor de l'oració: "El treball dignifica" Que cadascú esculli el moment adequat per a fer-lo; jo ja li dedico cada dia quan faig la "feina".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada