Los lugareños

En un món com l'actual, envoltat de tecnologia, la paraula "Lugareños" no deixa indiferent. Si acudim al diccionari, ens descriu que es "tot allò relatiu o pertanyent a un lloc", i en dir tot allò, em de fer un break per reflexionar-hi. Una teulada es lugareño? un gos? una pàgina impresa en aquell lloc? La cosa semblaria anar per llarg. Segurament la definició de diccionari no s'adeqüa als temps moderns, i hem d'arrebatre altres fonts d'informació més pròximes. En el món de l'audiovisual trobem un programa anomenat cuarto milenio o la nave del misterio, on el climax de suspens es algo treballat entre els seus co-partíceps. El quadre simbiòtic el composarien l'Iker, un escèptic neutral, la "Porter", un escot pampallug més pròxim a programes del cor, i una flota d'experts de mala son que aporten misteri sobre la veracitat del que diuen. Un autèntic pastel de difícil digestió on la paraula lugareño tan sols en seria la cirera. Hom arriba al dilema etern, i es pregunta realment, qui es el lugareño. Al no trobar resposta, davant l'eternitat del dilema, hem d'incidir en l'autodefinició, una institució de moda que podria ser objecte d'esment en un altre article. A efectes d'aquesta il·lustració,doncs, integraria tota aquella persona anterior al segle XIV que de forma contundent i reiterada afirma bestieses pròpies del món cavernal. Des d'aquí, proseguint amb la nave del misterio i des de l'humiltat, instem a la Real Academia Española de las Letras, las Artes i la Ciencia a resoldre el tema.