Es bastant dur sortir al carrer de bon matí, amb els ulls clucats i pensant encara amb el cuixí quan de sobte un esdeveniment et perturba la ment. Em refereixo a una hostil codificació amb ànim de salutació. L'autor de l'assortit era una dona d'edat avançada i d'estètica "pija", la qual hagués preferit ensorrar-se en l'infern abans que mantenir la mirada a l'únic testimoni del crim, un servidor. I es que no només en vaig ser testimoni, sinó també víctima d'aquell estrident i perturbador codi sonor on els budells semblaven haver dit prou. El temps es va aturar en aquell moment, i un silenci de complicitat se'n va apoderar. Vaig continuar caminant tot i la situació de poder que ostentava, ja que qualsevol comentari hagués estat: fulminant. Vaig fugir d'escena de la mateixa forma que el llop quan sent el ronc del lleó, intimidat, perturbat, m'havien obligat a sortir del món ininteligible, del món dels somnis, mitjançant una realitat crua i freda. L'estat de shock va durar uns segons, en els quals intentava esbrinar la veracitat i el perquè dels fets com si d'un maniac-científic es tractés. Però anava perdut, tan sols sabia que el metano era el principal ingredient d'aquell assortit. El medi ambient n'havia sortit malparat i no hi havia solució possible. Fins i tot un policia s'hagués sentit impotent davant l'impossibilitat de multar aquella conducta.
Des d'aquí, i sense rencor, instem a l'Ajuntament de Barcelona a modificar l'actual ordenança cívica i castigar aquest tipo de conductes nocives pel medi, la ciutat i tota persona animada.
Des d'aquí, i sense rencor, instem a l'Ajuntament de Barcelona a modificar l'actual ordenança cívica i castigar aquest tipo de conductes nocives pel medi, la ciutat i tota persona animada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada