La moda és un ésser que es contrau en el temps i on els límits semblen no existir. I no em refereixo a les passarel·les, sinó al que hom pot trobar pel carrer. Una versió extesa n'és la metrosexualitat, fusió de dos termes que defineixen una conducta caracteritzada i supeditada a la opinió d'un tercer; segueix el mateix patró de les modes, on ningú es amo de si mateix. Recentment però, una branca radical ha aparegut dins aquest sector, son els anomenats San Bernardo. L'origen del nomenclator és domèstic i al·lega a la popular raça de gossos sense ànim de menysprear-la. Es tracta d'individus que, com molta altre gent, compra estris sense llegir el manual d'instruccions i acaba utilitzan-los de forma reiterada per a fins diversos. El seu modus operandi consisteix en planxar-se el cabell cap endavant, adoptant una forma transversal difícil de calcular on els errors ( petits desplaçaments de pèls) no solen ser admesos. Des d'un punt de vista tècnic son obres dignes de bonificació, alguns d'ells haurien de tenir homologat el títol d'enginyeria. El seu pitjor malson seria que algú equipat amb una maquinilla elèctrica de 200w els fes un picasso al clatell. El per què de tanta preparació, dedicació i planificació és desconegut fins al moment, i des d'aquí tan sols podem aplaudir la política de marketing dels fabricants de planxes. Els temps canvien, i de des de la nostra humil butaca esperem que el pitjor no estigui per arribar.
1 comentari:
naucil veliko
Publica un comentari a l'entrada